Un viatge del sentir al SENTIR

Després de llegir una meditació que parla de sentir i escoltar sense esforç, m’ha portat a una reflexió: quin és el significat d’aquestes paraules, no ens venen a dir el mateix?

No voldria consultar el diccionari, ja que intueixo que la meditació ens parla de la veritable essència, del so que arriba, entra dins nostre, filtrant-se poc a poc i situant-se entre la pell i el cor, sense la interpretació de les creences de la nostra ment.

Intentaré refer el camí que he imaginat mentre les ones sonores arribaven a mi, entre el conscient i l’inconscient.

Sentir un so es refereix a quan arriba a nosaltres qualsevol estímul rebut pels òrgans relacionats en l’audició (el que en diem l’oïda) fins al nostre cervell.

Llavors és quan passem a la segona fase, la d’escoltar. Aquí el nostre cervell dona significat a allò que hem sentit, i ho podem interpretar. Aquest procés és molt més complex i es desenvolupa gràcies a la via central. Escoltar, a més, requereix de la nostra atenció, l’escolta atenta és la que ens proporcionarà una bona connexió amb l’altra persona que tenim al davant, li donarà valor a les seves paraules i alhora crearà un vincle emocional. A qui no li agrada sentir-se escoltat?

I gairebé de la mà passem a la paraula SENTIR, quan allò que escoltem ens produeix una emoció o ens apropa a un sentiment. A partir d’aquí s’activen mecanismes interns que segurament no controlem, se’ns pot accelerar el cor, ens pot treure un somriure o ens pot causar dolor fent-nos plorar. Aquests tipus de sentir està relacionat en com interpretem allò que hem escoltat, de vegades mesclat amb les nostres vivències anteriors, o inclús apreses dels altres, de vegades regides per la por i d’altres regides per la il·lusió. Aquest sentir és el més complex i alhora el més bonic, el que ens fa humans i molts cops vulnerables, ja que va molt més enllà, ens arriba a l’òrgan motor més apreciat, el nostre cor.

Isa Gimeno Arasa
Centre Òptic l’Esguard