Alzheimer i discapacitat auditiva
Les persones grans que pateixen una discapacitat auditiva tenen més possibilitats de patir Alzheimer, aquesta possibilitat és més elevada com més gran és la pèrdua auditiva. Les dificultats auditives provoquen una pèrdua de la informació que arriba a la via auditiva central (cervell), ja que el nervi auditiu es debilita i no deixa arribar els sons amb la intensitat necessària perquè els puguem processar correctament, fet que fa que el cervell hagi de treballar més per tal de poder sentir i desxifrar els sons que li arriben.
Segons estudis, les persones que pateixen una pèrdua auditiva lleu són dos cops més propenses a desenvolupar una demència que aquelles que escolten amb normalitat. El risc augmenta en els casos de pèrdues auditives moderades i és molt més gran quan es tracta de pèrdues severes o profundes.
Aquest món està en constant evolució. Cada dia surten Encara que la raó d’aquesta associació, entre la pèrdua de l’audició i la demència, no és concloent i que, evidentment no és un únic factor determinant, les investigacions assenyalen que l’esforç de descodificar el so satura el cervell i, a llarg termini, el fa més vulnerable a la demència.
Per altra banda l’audició guarda una estreta relació amb la memòria, si el so no arriba correctament al cervell, les àrees del cervell que s’encarreguen de l’audició i memòria, saturen la seva capacitat. Les parts de la via auditiva central que tracta amb la memòria i els records poden estar més debilitades del que haurien d’estar, si la persona no és capaç d’escoltar bé.
Tanmateix moltes persones amb pèrdua auditiva se senten socialment aïllades i es tanquen en elles mateixes, això molts cops condueix a la soledat i depressió que són factors de risc per al deteriorament cognitiu.
En les persones que ja pateixen un Alzheimer o demència la pèrdua de l’audició agreuja els símptomes i per tant es produeix un empitjorament general de la salut.
Normalment la pèrdua auditiva es desenvolupa lentament i gradualment, i el mateix cervell té la capacitat de compensar i ajustar els canvis graduals de l’audició, fet que fa que sigui difícil de reconèixer-la, sobretot per un mateix, en la majoria dels casos, són els familiars o persones més properes qui detecten una persona amb discapacitat auditiva. Per això és important, i recomanem, de revisar anualment l’audició, sobretot en persones adultes a partir de 45 anys.
Davant de tot l’exposat, podem concloure un cop més que és de vital importància la prevenció, evitant arribar a extrems més difícils de tractar i podent actuar amb el menor dels tractaments en el cas de necessitar-ho.
Isa Gimeno Arasa
