Avaluació de la visió abans dels 6 anys. Per què és important i quin tipus d’avaluació hem de fer?
Els optometristes que treballem amb visió infantil ens trobem amb infinitat de nens amb problemes visuals de diversos tipus. La majoria evitables i/o senzills de solucionar. Per això és considerable que els pares i mares o educadors/es en sabessin els símptomes d’alarma per acudit al professional adequat com més aviat millor.
Els dèficits visuals que ens trobem en l’edat escolar són molt diferents de les dificultats visuals en edat preescolar, ja que a partir dels 6 anys (primer de primària) els nens/es tenen unes exigències visuals més elevades. A partir dels 6 anys l’infant ha d’haver desenvolupat gairebé per complet totes les habilitats visuals, pel fet que, en cas contrari, poden provocar dificultats en les seves tasques quotidianes i interferir en el seu aprenentatge.
La visió no és només veure-hi al 100%, sinó que és molt més. La visió implica, captar la informació visual, processar-la i obtenir-ne un significat, per tal d’interpretar i comprendre tot allò que ens envolta. Per tant, una avaluació completa de la visió en edat escolar ha de comprendre les següents habilitats:
Eficàcia visual.
- · Salut ocular.
- · Agudesa visual (visió llunyana/ visió propera).
- · Estat refractiu (graduació).
- · Moviments oculars (fixació, seguiments i sacàdics).
- · Acomodació (sistema d’enfocament).
- · Visió binocular (coordinació entre ambdós ulls).
Habilitats de processament visual.
- · Habilitats visuoperceptives (discriminació, memòria visual, relacions espacials, figura-fons, constància de forma, memòria seqüencial, tancament visual).
- · Integració visuomotora.
- · Integració visioauditiva.
- · Sistema visuoespacial: desenvolupament motor, lateralitat i direccionalitat.
Hi ha dues etapes en l’aprenentatge de la lectura ben diferenciades: aprendre a llegir (fins als 7 anys) i llegir per aprendre (a partir dels 7 anys). En la primera etapa, l’hemisferi esquerre és el que té més activitat, ja que és l’encarregat d’analitzar seqüencialment les descodificacions de les lletres i els números. En canvi, en la segona etapa l’hemisferi dret és primordial per interpretar i integrar tot el context i poder-ne deduir el significat del text llegit. En les dues etapes és indispensable tenir una bona integració entre els dos hemisferis mitjançant el cos callós. Aquest ha d’estar ben desenvolupat i amb un rendiment elevat per tal de no tenir dificultats a l’hora d’aprendre a llegir. I a més, cal tenir una bona integració visioauditiva per així associar amb més facilitat: grafemes a fonemes.
Àrea o estructura cerebral.
Aspectes que desenvolupa.
- · Sistema emocional format pel sistema Límbic i el Paralímbic*.
- · Motivació i autocontrol.
- · Àrees parietals i frontals.
- · Organitzen el pensament.
- · Hemisferi dret.
- · Relacions espacials.
- · Hemisferi esquerre.
- · Relacions temporals.
- · Àrees occipitals (V1, V2 i V3), temporals i parietals.
- · Percepció visual.
- · Àrees temporals.
- · Percepció auditiva.
- · Àrees pareto-frontals.
- · Percepció tàctil.
- · Cos callós.
- · Integra la informació percebuda pels 2 hemisferis.
Segons el nostre sistema educatiu, als 5-6 anys ja se suposa que es tenen unes habilitats assolides concretes que permetran tenir una etapa d’aprendre a llegir idíl·lica.
El Dr.Ferré i Elisa Aribau defineixen: “llegir significa descodificar una sèrie de signes i sobretot, interpretar el contingut del qual s’ha descodificat”. Per tant, és imprescindible tenir una bona visió, audició, equilibri i propiocepció, però també s’han de tenir unes bones habilitats de processament de la informació, per integrar i interaccionar-ho tot.
El processament de la informació visual és molt important juntament amb el processament auditiu i les respostes psicomotores. Inicialment, cal aconseguir unes molt bones habilitats de fonètica, per descodificar i preestablir relació entre paraula i so, i reconeixement visual, per reconèixer paraules familiars o ja vistes i així llegir amb més fluïdesa. Per tant, és imprescindible que aquestes bases neurològiques estiguin completament desenvolupades per tenir èxit en l’aprenentatge de la lectura, escriptura i el llenguatge.
En conclusió, la detecció i el tractament a temps són essencials per eliminar amb èxit els efectes fisiològics adversos sobre el desenvolupament visual. I, potser encara és més rellevant, reduir els efectes negatius sobre el desenvolupament cognitiu, emocional i psicosocial dels infants.
