Lateralitat no definida i problemes de visió.
Basant-nos en el model comportamental de visió dels 4 cercles del Dr. Skeffington (Figura 1) ens diu que per un bon desenvolupament visual, primer (1r cercle), hem de saber “on estem nosaltres en l’espai”, per saber on estan les coses (2n cercle) i dirigir ambdós ulls cap a l’esmentat objecte i identificar-lo (3r cercle) i comunicar-ho (4t cercle).
Figura 1: 4 cercles de Skeffington.
Doncs bé, en aquest primer cercle, bàsic pel desenvolupament de la visió, entra en joc l’esquema corporal i el desenvolupament de la lateralitat per poder establir els nostres mapes espacials a partir dels quals organitzem l’espai que ens envolta i dirigir la nostra atenció i, per tant, els nostres ulls. Com a resultat, és important que els optometristes comportamentals avaluïn el desenvolupament de la lateralitat perquè està molt relacionat amb la visió i els problemes d’aprenentatge.
Així doncs, ens endinsem a parlar sobre la lateralitat, la lateralitat no definida, la importància del cos callós en el correcte desenvolupament de la lateralitat i la relació entre la lateralitat i la visió.
Què és la lateralitat?
La lateralitat és la preferència que mostrem les persones per un costat del nostre cos. Som dretans o esquerrans, i aquest fet ens serveix tant per la mà com per a altres òrgans dobles, com els ulls, les orelles, els peus…
El procés de lateralització és la clau en el desenvolupament a edats primerenques, i passa per diferents fases, i si fall alguna cosa, poden sorgir problemes per la falta de definició de la preferència cap a un costat concret del nostre cos.
Lateralitat no definida.
Sense una bona base prelateral, és molt difícil desenvolupar una bona organització lateral. Els nens que estan en fase monolateral alternant, independentment de l’edat, no estan lateralitzats, sinó que es troben en la fase prelateral i tenen un problema de lateralitat, encara que tinguin mà i ull dominant en el mateix costat. Però la seva lateralitat no està determinada, estem davant d’un nen amb una lateralitat no definida.
La lateralitat es comença a definir entre els 3 i 5 anys perquè necessita un nivell de funció cortical mínim, i es desenvolupa des dels 5 fins al 10 – 12 anys en diferents fases. En 6 anys, haurien de començar a integrar els conceptes dreta-esquerra en el seu propi cos, als 8 el concepte de mirall i a partir dels 10, la direcció relativa entre els objectes.
La importància del cos callós i la relació interhemisfèrica
Abans de parlar de lateralitat és molt important parlar de les vies creuades de connexions contra laterals, que utilitzen els òrgans que tenim dobles, com la visió, l’audició o els moviments motors. Per un bon funcionament d’aquestes vies creuades és molt valuós el paper del cos callós, la part del cervell que conté les connexions entre ambdós hemisferis cerebrals. Per facilitar la funció del cos callós, és imprescindible, com a pas previ la lateralitat, integrar l’esquema corporal i totes les estructures dobles (ulls, mans, peus, orelles…)
És a dir: el costat dret ha de saber el que està fent el costat esquerre, i viceversa, per no interferir-se, i d’aquesta manera poden expressar-se en paraules o que la mà pugui realitzar una acció de forma cooperativa.
En molts trastorns de la lateralitat s’observen fallades de relació interhemisfèrica de connexió contra lateral.
En néixer partim d’un punt molt primitiu que hem de començar a construir la lateralitat, recorrent totes les fases prèvies a la lateralització, monolateralitat, bilateralitat, lateralitat.
La lateralitat ens permet treballar amb les coordenades espai-temps, i això ens permet ubicar-nos i interpretar la informació. Quan fallen aquestes coordenades es produeix tendència al desordre (Figura 2).
Figura 2: Còpia d’una frase d’un nen amb problemes de lateralitat.
També podem trobar lateralitat mixta, contrariada, o persones ambidextres. Són trastorns que mostren que la lateralitat no està organitzada i tendeixen al desordre i a les dificultats d’aprenentatge.
I com afecten els trastorns de la lateralitat a l'aprenentatge?
Un exemple de signes de lateralitat no organitzada són les inversions de números i lletres (Figura 3), invertir síl·labes (com per exemple, la- al) o una mala organització espacial (Figura 4).
Figura 3: Inversió de números amb nens amb problemes de lateralitat.
La lateralitat no definida, que es fa evident quan alguna persona utilitza un costat o l’altre del cos, indiferentment, per realitzar una mateixa acció.
Amb el cas dels ambidextres, poden arribar a ser un gran músic, un gran cirurgià o un excel·lent esportista, sempre que hi hagi ordre i una correcta funció del cos callós.
Per aquest motiu, en les nostres avaluacions, hem de veure en quin punt del desenvolupament es troba cada nen, en quina etapa de l’organització lateral està, per, a partir d’aquí, conduir-lo mitjançant un programa adequat de teràpia (on es treballarà la lateralitat i un correcte funcionament del cos callós) a un bon maneig espaciotemporal i dels codis alfanumèrics.
Figura 4: Figura del Rei dibuixat per un nen que té problemes de lateralitat on es mostra la desorganització espacial.
Relació entre lateralitat i visió.
Els optometristes comportamentals ens ocupem dels problemes d’aprenentatge relacionats amb la visió i molts cops detectem que la causa d’aquests problemes tenen a veure amb la lateralitat, que afecta també al funcionament dels ulls, orelles i mans. Els ulls, en definitiva, són una part que es veu afectada per aquests trastorns.
